Aquest és l’Asim, un jove amb la pell blava i amb el tors nu. També l’anomenen viatger del món perquè ha visitat infinitat de països.
El 26 de febrer de l’any 1964, Carlos Benpar i la seva mare van veure 'El proceso d’Orson Welles'. No van entendre la trama, però la pel·lícula el va impressionar.
Tot va començar amb el disc ‘¡Qué noche la de aquel día!’, dels Beatles. El Francisco José tenia 15 anys i, després d’escoltar-lo, ja no es va desprendre de la música dels de Liverpool.
Aquests instruments, plats o la taula de so hauran de mudar-se. Són les pertinences de l’Associació Cultural Màgia Roja, des de fa cinc anys ubicada al carrer de l’Alzina.
Molts edificis de Gràcia encara conserven les petites portes de ferro on s’amagaven els comptadors antics de l’aigua. Ara, es volen convertir en petits museus. De fet, el primer ja està en marxa.
La gralla, la tenora o el clarinet són alguns dels instruments amb què Manu Sabaté puja a l’escenari. Tot sol, despullat, i en un nou cicle que obre el festival Tradicionàrius 2020: concerts arran d’escenari.
El documental web “Memòria de la Sedeta. Teixint històries de vida” ja es pot consultar a la web barcelona.cat/gracia/memoria-historica-lasedeta.
Aquest pis del carrer d’Astúries ha estat durant més de set anys refugi d’artistes. N’hi han passat més de 300 vinculats amb la cultura i, sobretot, amb la idea de veïnatge, que ha estat l’essència de Jiwar.
A mitjans dels anys 70 la gralla s’estava perdent, només en quedaven mitja dotzena de músics. El mateix passava amb el sac de gemecs, desaparegut als 60, o la viola de roda, que s’havia oblidat.
La llibreria La Memòria de la plaça de la Vila de Gràcia no tanca. Fa una setmana la Mireia i el Xavier, els dos socis de l’establiment, van decidir abaixar la persiana.