Del ball del fanalet a Tom Jones als envelats graciencs

 
Eren construccions efímeres que duraven uns dies i que escenificaven els grans salons de ball de l’alta societat. Gràcia era territori d’envelats. El de la plaça del Sol i el de la del Diamant van ser els més importants. De fet, s’anomenava el del Sol, “l’envelat dels grans èxits” i el del Diamant, ”l’envelat dels grans espectacles”.

FRANCISCO FRANCO, Taller d'Història de Gràcia i antiga junta de l’AV Plaça del Sol: “La plaça del Sol no hauria sigut res sense la plaça del Diamant i la plaça del Diamant no hauria sigut res sense la plaça del Sol, la rivalitat entre els anys 50, 60 i 70 va ser bona, excepte algunes actuacions nacionals no es trepitjaven els artistes, grans artistes eren contractats exclusivament per les dues associacions.”

Per accedir a l’envelat s’havia de pagar entrada i anar ben vestit. S’escollia la pubilla de Gràcia i es ballava el ball de rams i del fanalet. Però, les orquestres i, més tard, les bandes o cantants eren l’atracció principal. A la plaça del Sol, que va ser l’envelat que més va durar, de 1907 als inicis dels 80, van passar-hi Serrat, Raimon o Raphael. La gran estrella va ser Tom Jones.

FRANCISCO FRANCO, Taller d'Història de Gràcia i antiga junta de l’AV Plaça del Sol: “Va costar mig milió de pessetes portar-lo a l’envelat de la plaça del Sol, però sí que va ser un èxit total, perquè la riuada de gent que hi havia a les taquilles va fer que aquelles taquilles es moguessin uns metres,èxit i la taquilla van ser molt importants.”

L’envelat de la plaça del Sol tenia capacitat per a 2.000 persones. Hi havia llotges, cadires, una pista de parquet i un escenari elevat. Amb l’entrada de la televisió i la facilitat per veure els artistes i comprar discos, l’envelat va acabar desapareixent com ja ho havien fet els altres cinc de Gràcia.

Informen: Aitana Molina i Neus Valls