‘El Tió de Nadal’ repassa els origens ancestrals de la tradició

Tant és si li donem mandarines o patates, si al final caga un tros de carbó, una ceba o una arengada, ho estem fent bé. Ho explica l’antropòleg Josep Fornés, que assegura que mantenir el costum familiar és el que importa. L’autor d’‘El Tió de Nadal’ ha recollit testimonis i ha viatjat fins als orígens de la tradició des de la prehistòria als déus grecs fins a arribar als nostres dies, on el tronc té cara i porta barretina.

Josep Fornés, autor ‘El Tió de Nadal’: “Originàriament no tenia ni barretina ni cara, ni res d’això, és una cosa moderna que cap als anys 70 es va implantar i sobretot es va fer per vendre. Del tió, del tronc, de la tronca, de la soca, de la rabassa, de la colometa, té molts noms el tió a Catalunya.”

El tió té un origen ancestral i pagà de culte a la natura, al foc i als avantpassats. En moltes llars es mantenia el tronc cremant des de Nadal fins a Reis i les cendres protegien els cultius i les cases. Fornés explica que són rituals antics que perviuen en el temps.

Josep Fornés, autor ‘El Tió de Nadal’: “Aquells costums que no sabem per què les fem, per què fem donar cops de bastó? És tot això, transmetre, tradere, tradició d’avis a nets, ens reagrupem per Nadal, per alguna cosa serà. Per tota Europa es fan cremes de troncs i arbres per a la nit de Nadal, però només aquí és on se li dona bastonades.”

Informen: Aitana Molina i Neus Valls

Per Fornés el tió és molt més que un tronc, és un instrument per fer volar la imaginació i la fantasia. Un llegat que cada llar adapta i transmet als més petits.