Entrevista a Elena Jordán, directora de la recent desapareguda galeria Paspartú

 
00:00
Divendres, 28 Febrer, 2014

 

Fa uns mesos la galeria Paspartú del carrer de Verdi va tancar les seves portes. El projecte continua però sense un lloc físic. Elena Jordan explica en aquesta entrevista com han sigut els vuit anys de la galeria a Gràcia, què els ha portat a canviar el model de projecte i com encaren el futur.

Notícies relacionades:
- ‘Art expres art’ a la galeria Paspartú
http://www.graciatelevisio.cat/search/node/paspart%C3%BA

- African Pneu Shoes, a la galeria Paspartú
http://www.graciatelevisio.cat/african-pneu-shoes-a-la-galeria-paspart

-Somnis, records i reflexions a l’exposició de fotografia de Ninetta Logotheti
http://www.graciatelevisio.cat/somnis-records-i-reflexions-a-l-exposici-...

-'Paraules al vent', un viatge personal de Lurdes Civit
http://www.graciatelevisio.cat/paraules-al-vent-un-viatge-personal-de-lu...

-Dies de Nodes i festa de l'art a les galeries
http://www.graciatelevisio.cat/dies-de-nodes-i-festa-de-lart-a-les-galeries

-Els artesans de Gràcia s’inspiren en Calders, Espriu i Verdi
http://www.graciatelevisio.cat/els-artesans-de-gr-cia-s-inspiren-en-cald...

TRANSCRIPCIÓ COMPLETA DEL VÍDEO:

Elena Jordán, directora galeria Paspartú:

“Paspartú va obrir les portes l’any 2006 amb la intenció de promoure l’art sobretot emergent, però amb un estat d’opinió, amb una visió molt global, compromesa i intentant aportar el nostre granet de sorra per fer un món millor amb l’eina que tenim nosaltres que és l’art. I això ho hem estat treballant durant els 8 anys que hem estat al carrer Verdi de Gràcia.

Nosaltres el que intentem, seguim intentant, és que la gent pugui arribar a l’art sigui quin sigui el seu estatuts o sigui quina sigui la seva manera de ser. És un món que està molt enfocat a una elit, malauradament és així, i llavors, el que intentava, al trobar-me amb tota una sèrie de traves, era portar una visió diferent, més fresca del que és l’art.

Nosaltres primer de tot, sembla una tonteria, però teníem oberta la porta tot l’any, llavors tothom podia entrar. Totes les activitats que es feien, a part del que és la mostra de l’art, dels quadres d’escultures, fotografia, fèiem també altres activitats. Llavors, globalment, eren activitats, hi havia teatre, hi havia lectura de poemes, presentació de llibres, performances, música també sobretot, precisament un membre de l’equip és músic. Tot anava englobat a crear un clima per l’art, però un clima que interactuava amb tot i amb tothom. 


El que hem fet ha sigut que gent que no es plantejava que l’art pogués tenir una altra línia, doncs que s’hagin afegit a la nostra filosofia. De fet, hem fet moltes activitats on ha participat la gent del carrer, el carrer Verdi és una mostra on la gent, els veïns i els altres comerços han intervingut. És una mica el fet de dir: “home, no sabíem que l’art també era això”. Jo crec que això és important perquè a nosaltres ens ha beneficiat molt i crec que és un granet de sorra que aportem, una visió diferent que es pot treballar en qualsevol àmbit.

Hauria de ser una eina de transformació, llavors amb aquesta transformació en comptes d’un bolígraf, és un pinzell, per dir-ho d’alguna manera. I tots els projectes que nosaltres tenim en ment i que intentem tirar endavant, l’artista sempre, sempre, ha de tenir la seva part d’implicació, evidentment compromesa a tots els nivells, però també de recompensa econòmica normal, normalitzada, estandaritzada amb uns nivells bàsics. No és allò de dir doncs per fer molts diners m’he preocupat sempre, per això una de les coses que s’hauria de tenir en compte és el fet de viure del que tu treballes, de la teva feina i els artistes tenen dret també a treballar.



Una de les activitats que fèiem, que és l’art amb gràcia, va tenir ressò a nivell que era una cosa nova que intentava portar gent, que ho veiessin gent d’altres barris, pel turisme, era una manera de cridar perquè la gent veiés què era l’art, la manera de treballar l’art, perquè la gent treballava al carrer. I després era una galeria al mateix temps a l’aire lliure, perquè les peces quedaven exposades, tant als comerços com a les balconades.

El que és la part expositiva no la tenim, no la tenim a Gràcia, però el que fem és que quan una proposta doncs creiem que és una proposta adequada per portar-la a terme, busquem el lloc adient per seguir-la mantenint i seguir-la mostrant, llavors és més itinerant. I tenim diferents línies d’actuació que el que intenten és una mica apropar l’art a les persones, interactuar sobretot i crear un estat d’opinió. Això per exemple són les estades artístiques que estem portant a terme, es va fer una al mes de novembre i amb aquesta, va ser la inicial, va ser una prova, i això ha donat peu a que, ja vam fer també l’any passat una intervenció a Budapest i estem obrint una xarxa internacional on els artistes es troben també i la promoció es fa, i es fan tot el que són les activitats, però en diferents espais.

La cultura no es té gaire en compte a nivell polític, llavors això què fa? Que la gent que es dedica a la cultura tingui una desafecció, es desencisin del fet de seguir treballant en aquest camp i una cosa comporta l’altre. Nosaltres no teníem un suport institucional, ni públic ni privat, que ens permetés fer moltes coses, que amb pocs diners, que n’hi ha per altres coses, es podia tirar endavant. I després hem vist que també hi ha molt d’afany només de veure la part econòmica, avui en dia l’únic que es pensa és en guanyar diners, i no només es guanyen diners, sinó que hi ha una part molt important que és la interacció, la persona, els valors, que això s’ha de potenciar i no hem trobat el suport, no només econòmic sinó també a nivell de filosofia de vida.

Crec que s’hauria de fer més publicitat, s’haurien d’implicar més el que són les institucions públiques per donar a conèixer aquests llocs, perquè no es coneixen. I ara sí que últimament, sobretot a Gràcia, és fa això dels Tallers Oberts, etc, però no tenen el ressò que podrien tenir, i a més, s’hauria d’anar fent una xarxa, la xarxa de tots els artistes, de totes les entitats, que treballen artísticament, s’haurien d’unir per fer coses, fer coses al marge de tenir exposicions evidentment a galeries d’art privades i això és el que manca.

No es pot dir mai, a més a mes, nosaltres no tanquem mai cap porta, estem oberts a Gràcia, a tots els barris, qualsevol projecte o proposta no és que diguem ‘no aquí no ho farem’, al contrari, a Gràcia hem estat 8 anys i evidentment si hi ha coses a fer, que n’hi ha moltes sempre, doncs estarem encantats de participar i d’aportar el que nosaltres des del nostre punt de vista, sempre pensant i tenint molt clar el que podem i volem fer, no és fer cap joc brut, sinó que tot al contrari, sempre estem disposats a participar i a ajudar també en el que calgui”.

Informen: Irina Gimeno i Neus Valls

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.